m1c1e2

a)


b)




c)
m1c1e2

e)
http://www.scribd.com/doc/22793051/m1c1e2

h)
a la carpeta de FONTS















i)
per localitzar les tipografies tenim que anar a la aplicacio de CATALEG TIPOGRAFIC.

-Arial
-Arial Black-
-Adobe Calson PRO
-Adobe Garamond
-Zapfino
-Times New Roman
-Times
-Trebuchet MS
-Tahoma
-Myriad PRO
-Mona Lisa Solid ITC TT
-Minion PRO
-Lucida
-Impact
-Helvetica
-Gill Sans
-Georgia
-Garamond
-Futura
-Comic Sans MS

j)

Sortida de so (altaveus, auriculars..)
Entrada de so (micro..)
3 USB 2.0
2 FireWire 400
Ethernet (10/100 Base-T)
Sortida de vídeo

k)
Impressores de roda:
Són impressores d'impacte i de caràcters. El capçal d'impressió està constituït per una roda metàl.lica que conté en la seva part exterior els motlles dels diferents tipus. La roda es desplaça perpendicularment al paper al llarg d'un eix o vareta metàl.lica paral • lel al corró on s'assenta el paper. La roda està contínuament girant i quan el tipus a escriure passa davant de la cinta entintada es dispara, per la part posterior al paper, un martell que fa que el caràcter s'imprimeixi en tinta sobre el paper.

Un cop escrit el caràcter, la roda es desplaça al llarg de la vareta, cap a la seva dreta, o passa a la línia següent. Aquestes impressores estan en desús.

Impressores de margarida:
Són impressores de qualitat d'impressió, però són relativament lentes. Els caràcters es troben modelats en la part més ampla (més externa) dels sectors (pètals) d'una roda metàl • lica o de plàstic en forma de margarida.

La margarida forma part del capçal d'impressió. Un motor posiciona el full de margarida del caràcter a imprimir enfront de la cinta entintada, colpejant un martell al pètal contra la cinta, escrivint el caràcter sobre el paper. El joc de caràcters es pot canviar fàcilment sense més de substituir la margarida.

Són anàlogues a les màquines d'escriure. Actualment estan fora d'ús.

Impressores matricials o d'agulles.
Aquestes impressores, també anomenades de matriu de punts, són les més utilitzades amb microordinadors i petits sistemes informàtics. Els caràcters es formen per mitjà d'una matriu d'agulles. Les agulles colpegen la cinta entintada, trasfiriéndose al paper els punts corresponents a les agulles disparades.

Els caràcters, per tant, són puntejats, sent la seva qualitat molt inferior als caràcters continus produïts per una impressora de margarida. No obstant això, alguns models d'impressores matricials, presenten la possibilitat de realitzar escrits en semicalidad d'impressió. Per això, els caràcters es reescriuen amb els punts lleugerament desplaçats, solapant-se els de la segona impressió amb els de la primera, donant una aparença de continuïtat.

l)

CTF computer to film (de l'ordinador a la filmadora):
és un mètode d'impressió Offset que implica la impressió des d'un ordinador, directament a una pel.lícula. Aquesta pel.lícula posteriorment és copiada sobre una placa litogràfica, utilitzant un insoladora per aleshores utilitzar placa insolat en una premsa offset.

CTP computer to plate (de l'ordinador a la plantxa):
és una tecnologia d'arts gràfiques per mitjà de la qual les plaques d'impressió Offset o flexogràfica són copiades per màquines manipulades directament d'un computador, millorant notablement el sistema tradicional de copiat de plaques per mitjà de pel lícules fotogràfiques. En castellà es tradueix com "Directe a Placa" o "Directe a Planxa".

Fer PDF amb Illustrator

Els PDF els podem fer de diverses maneres, una és amb el programa d'Illustrator. El podem fer de dues maneres. Jo només faré una. L'altre és molt difícil.
Obrim el programa y col·loquem la imatge o imatges que utilitzarem per fer el PDF, jo només utilitzaré una.
Un cop seleccionada la imatge y col·locada al lloc que més ens escaigui, anem a "Arxiu - Imprimir..."
Ens surt això:

Cliquem sobre "Impressora..."


Cliquem on posa PDF y li donem a "Guardar como PDF...". Cliquem imprimir e imprimir un altre cop.
Un cop a acabat, ens sortira el document PDF on l'havíem guardat abans.

Unitats Binaries

1 bit 1 byte
1 Kb 1 KB
1 Mb 1 MB
1 Gb 1 GB

per passar per exemple de byte a KB s'ha de dividir entre 1024 (a vegades s'arrodoneix i es diu que es multiplica per 1000)

Exemple:

29,140,045 Bytes
29,140,045 KB
29,140 MB
29,14 GB

Xarxes

¿Que es una xarxa?
Conjunt de ordinadors connetats entre si

Xarxes WAN (TCP/IP)
Xarxes LAN (APP/SMB)

WAN (de l'anglès, Wide Area Network o Xarxa d'Àrea Estesa) és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d'operadores, científiques, governamentals, etc. Internet

és una xarxa punt a punt, és a dir, una xarxa de paquet commutat. Les xarxes WAN poden utilitzar sistemes de comunicació via satèl·lit o via ràdio. Va ser l'aparició dels portàtils i les PDA que van començar a introduir el concepte de xarxa sense fils.

LAN (de l'anglès Local Area Network o xarxa d'àrea local) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi. En definitiva, una LAN, permet la conexió i/o comunicació de dues o més màquines.

L'oposat a una LAN és una WAN (Wide Area Network o Xarxa de gran amplitud). Aquestes dos contrasten pel fet que una LAN és molt més ràpida i acostuma a moure un volum més alt d'informació que una WAN i que les WAN normalment funcionen sobre línies dedicades.

Com canviar la resolució d'una imatge amb l'Acrobat Distiller

Obrim l'ACROBAT DISTILLER, arrastrem la imatge al DISTILLER, quan s'ha carregat anem a la pestanyeta de configuració, l'hi donem a EDITAR CONFIGURACIÓN DE ADOBE PDF... , quan hem fet clic ens sortirà una finestra en la que tenim que obrir la pestanya de GENERAL i més asota ens posa RESOLUCIÓN l'hi posem la que volguem i ja tenim fetes les JOBOPTIONS.
Per fer-ho en pdf tenim que fer el mateix procés que per crear les joboption pero encomptes de anara a la pestanya de GENERAL anem a IMATGE i canvien el tamanys de ppp, l'hi donem a aceptar i ho obrim amb l'ACROBAT i el guardem.

Codi HTML

Per poder pujar el codi hem de anar a la pagina http://centricle.com/tools/html-entities/ y enganxar el codi a on posa DECODE i despres li donem a ENCODE i llabors ya podrem ficar-lo al blog

CARTELL



















DIPTIC
darrera devant



















part de dintre

Tipografies

Poscrip (adobe)
és un llenguatge de descripció de pàgines (en anglès PDL, page description language), utilitzat en moltes impressores i, de manera usual, com a format de transport d'arxius gràfics en tallers d'impressió professional.

truetype (apple)
és un format estàndard de fonts tipogràfiques escalables desenvolupat inicialment per Apple Computer a finals de la dècada dels vuitanta per competir comercialment amb el format "Tipus 1" d'Adobe, el qual estava basat en el llenguatge de descripció de pàgina conegut com PostScript. Una de les principals fortaleses de TrueType era que oferia als dissenyadors de fonts un major grau de control (mitjançant suggeriments o "hints") sobre la forma en que els caràcters es desplegaven en pantalla o en impresos a grandàries menors, amb la qual cosa aconseguia una millor llegibilitat.

opentype (windows)
és un format de fonts tipogràfiques escalables per ordinador desenvolupat inicialment per Microsoft i més tard també per Adobe Systems. El format es va fer públic per primera vegada el 1996, però fins a 2000 i 2001 no va començar a distribuir comercialment un nombre significatiu de fonts OpenType. Adobe va acabar la conversió del seu catàleg complet de fonts a OpenType a finals del 2002. A principis del 2005, hi havia al voltant de 10 000 fonts disponibles en format OpenType, un terç de les quals provenia del catàleg d'Adobe. El 2006, totes les principals cases tipogràfiques i moltes de les petites estaven produint fonts en format OpenType.

com instal·lar tipus de lletra:
tenim que anar a la carpeta de FONTS o al CATÀLEG TIPOGRÀFIC, si volem afegir una tipografia descarreguem la que volem i la arrastrem a la carpeta de fonts o al catàleg tipogràfic o també ho podem fer donant-li dos clics i en sortira una finestra amb la mostra de la tipografia i assota un boto que posa instal·lar tipografia, l'hi donem i sens instal·larà. També ho podem fer amb el FONT EXPLORER.
Sempre que instal·lem una font quan tenim un programa obert, el tenim que reiniciar i llavore'ns podrem utilitzar la font.

www.1001fonts.com
www.letramania.com
www.creamundo.com
www.megafuentes.com
www.fuentesgratis.org
www.esgratis.net/fuentesgratis

Targetes Perforades: s'utilitzava per els principis de les computadores o grans maquines (per fer el recompte de vots)





















Cintes Magnètiques: servia per emmagatzematge de dades, si es volia recuperar la informació tenim que rebobinar i es desgastava moltísim.


















Disquets o Discs Flexibles: es guardava informació (no molta). Hi avia de 8" de 5'1/4"(una cara 160KB dos cares 320KB) i 3'5" (una cara 720KB, dos cares 1'44MB). També son suports magnètics.


















Discs Durs: 8" , 5'1/4" , 2'5" (portàtil) i 1'8"(externs). ESCASI, IDE, ATA...
Els discos durs de mitjana van a 5000 rpm i els de gama alta van a 7200 rpm.

























Suport Òptics: Compact Disc (lasser de color vermell 650 MB), DVD(lasser de color vermell una cara 4'5 GB, dos cares 9 GB) i Blu-Ray Disc (lasser de color blau 50 GB), estan fets de plastic amb una fina capa de mettal per reflectar si esta grabat o no.























Magneto Optics: graban la informacio amb les dos tecnoloies, es graBa magneticamen amb una pujada de calor i es crea una serie de solcs y la llum cuan rebota ba cap a un costat o un altre. A nivell de informació no va tenir molt de exit pero per musica si que ho va tenir.



























Unitats d'Estat Solid: Mini SD, Micro SD, fan la mateixa funció que un USB. Al començamet eran nomes de memoria. EPROM es fa servir amb sistema electric i es pot reuilitzar infinites vegades.