Unitats Binaries

1 bit 1 byte
1 Kb 1 KB
1 Mb 1 MB
1 Gb 1 GB

per passar per exemple de byte a KB s'ha de dividir entre 1024 (a vegades s'arrodoneix i es diu que es multiplica per 1000)

Exemple:

29,140,045 Bytes
29,140,045 KB
29,140 MB
29,14 GB

Com canviar la resolució d'una imatge amb l'Acrobat Distiller

Obrim l'ACROBAT DISTILLER, arrastrem la imatge al DISTILLER, quan s'ha carregat anem a la pestanyeta de configuració, l'hi donem a EDITAR CONFIGURACIÓN DE ADOBE PDF... , quan hem fet clic ens sortirà una finestra en la que tenim que obrir la pestanya de GENERAL i més asota ens posa RESOLUCIÓN l'hi posem la que volguem i ja tenim fetes les JOBOPTIONS.
Per fer-ho en pdf tenim que fer el mateix procés que per crear les joboption pero encomptes de anara a la pestanya de GENERAL anem a IMATGE i canvien el tamanys de ppp, l'hi donem a aceptar i ho obrim amb l'ACROBAT i el guardem.

Tipografies

Poscrip (adobe)
és un llenguatge de descripció de pàgines (en anglès PDL, page description language), utilitzat en moltes impressores i, de manera usual, com a format de transport d'arxius gràfics en tallers d'impressió professional.

truetype (apple)
és un format estàndard de fonts tipogràfiques escalables desenvolupat inicialment per Apple Computer a finals de la dècada dels vuitanta per competir comercialment amb el format "Tipus 1" d'Adobe, el qual estava basat en el llenguatge de descripció de pàgina conegut com PostScript. Una de les principals fortaleses de TrueType era que oferia als dissenyadors de fonts un major grau de control (mitjançant suggeriments o "hints") sobre la forma en que els caràcters es desplegaven en pantalla o en impresos a grandàries menors, amb la qual cosa aconseguia una millor llegibilitat.

opentype (windows)
és un format de fonts tipogràfiques escalables per ordinador desenvolupat inicialment per Microsoft i més tard també per Adobe Systems. El format es va fer públic per primera vegada el 1996, però fins a 2000 i 2001 no va començar a distribuir comercialment un nombre significatiu de fonts OpenType. Adobe va acabar la conversió del seu catàleg complet de fonts a OpenType a finals del 2002. A principis del 2005, hi havia al voltant de 10 000 fonts disponibles en format OpenType, un terç de les quals provenia del catàleg d'Adobe. El 2006, totes les principals cases tipogràfiques i moltes de les petites estaven produint fonts en format OpenType.

com instal·lar tipus de lletra:
tenim que anar a la carpeta de FONTS o al CATÀLEG TIPOGRÀFIC, si volem afegir una tipografia descarreguem la que volem i la arrastrem a la carpeta de fonts o al catàleg tipogràfic o també ho podem fer donant-li dos clics i en sortira una finestra amb la mostra de la tipografia i assota un boto que posa instal·lar tipografia, l'hi donem i sens instal·larà. També ho podem fer amb el FONT EXPLORER.
Sempre que instal·lem una font quan tenim un programa obert, el tenim que reiniciar i llavore'ns podrem utilitzar la font.

www.1001fonts.com
www.letramania.com
www.creamundo.com
www.megafuentes.com
www.fuentesgratis.org
www.esgratis.net/fuentesgratis

Targetes Perforades: s'utilitzava per els principis de les computadores o grans maquines (per fer el recompte de vots)





















Cintes Magnètiques: servia per emmagatzematge de dades, si es volia recuperar la informació tenim que rebobinar i es desgastava moltísim.


















Disquets o Discs Flexibles: es guardava informació (no molta). Hi avia de 8" de 5'1/4"(una cara 160KB dos cares 320KB) i 3'5" (una cara 720KB, dos cares 1'44MB). També son suports magnètics.


















Discs Durs: 8" , 5'1/4" , 2'5" (portàtil) i 1'8"(externs). ESCASI, IDE, ATA...
Els discos durs de mitjana van a 5000 rpm i els de gama alta van a 7200 rpm.

























Suport Òptics: Compact Disc (lasser de color vermell 650 MB), DVD(lasser de color vermell una cara 4'5 GB, dos cares 9 GB) i Blu-Ray Disc (lasser de color blau 50 GB), estan fets de plastic amb una fina capa de mettal per reflectar si esta grabat o no.























Magneto Optics: graban la informacio amb les dos tecnoloies, es graBa magneticamen amb una pujada de calor i es crea una serie de solcs y la llum cuan rebota ba cap a un costat o un altre. A nivell de informació no va tenir molt de exit pero per musica si que ho va tenir.



























Unitats d'Estat Solid: Mini SD, Micro SD, fan la mateixa funció que un USB. Al començamet eran nomes de memoria. EPROM es fa servir amb sistema electric i es pot reuilitzar infinites vegades.

Perifèrics

Impressores de roda:
Són impressores d'impacte i de caràcters. El capçal d'impressió està constituït per una roda metàl.lica que conté en la seva part exterior els motlles dels diferents tipus. La roda es desplaça perpendicularment al paper al llarg d'un eix o vareta metàl.lica paral • lel al corró on s'assenta el paper. La roda està contínuament girant i quan el tipus a escriure passa davant de la cinta entintada es dispara, per la part posterior al paper, un martell que fa que el caràcter s'imprimeixi en tinta sobre el paper.

Un cop escrit el caràcter, la roda es desplaça al llarg de la vareta, cap a la seva dreta, o passa a la línia següent. Aquestes impressores estan en desús.

Impressores de margarida:
Són impressores de qualitat d'impressió, però són relativament lentes. Els caràcters es troben modelats en la part més ampla (més externa) dels sectors (pètals) d'una roda metàl • lica o de plàstic en forma de margarida.

La margarida forma part del capçal d'impressió. Un motor posiciona el full de margarida del caràcter a imprimir enfront de la cinta entintada, colpejant un martell al pètal contra la cinta, escrivint el caràcter sobre el paper. El joc de caràcters es pot canviar fàcilment sense més de substituir la margarida.

Són anàlogues a les màquines d'escriure. Actualment estan fora d'ús.

Impressores matricials o d'agulles.
Aquestes impressores, també anomenades de matriu de punts, són les més utilitzades amb microordinadors i petits sistemes informàtics. Els caràcters es formen per mitjà d'una matriu d'agulles. Les agulles colpegen la cinta entintada, trasfiriéndose al paper els punts corresponents a les agulles disparades.

Els caràcters, per tant, són puntejats, sent la seva qualitat molt inferior als caràcters continus produïts per una impressora de margarida. No obstant això, alguns models d'impressores matricials, presenten la possibilitat de realitzar escrits en semicalidad d'impressió. Per això, els caràcters es reescriuen amb els punts lleugerament desplaçats, solapant-se els de la segona impressió amb els de la primera, donant una aparença de continuïtat.

Impressores de tambor.
Podem trobar, dins d'aquestes impressores, dos tipus:

€ ¢ De tambor compacte.
€ ¢ De tambor de rodes.

Amb dós tipus són impressores de línies i d'impacte.
La impressora de tambor compacte conté una peça metàl.lica cilíndrica la longitud coincideix amb l'ample del paper. A la superfície externa del cilindre o tambor es troben modelats en circumferències els jocs de caràcters, estant aquests repetits tantes vegades com posicions d'impressió d'una línia. El tambor està constantment girant, i quan es posiciona una generatriu corresponent a una determinada lletra, la "A" per exemple, s'imprimeixen simultàniament totes les "A" de la línia.

Les impressores de tambor de rodes són similars, només que cada circumferència pot girar independentment. Tots els caràcters de la línia d'impressió s'escriuen a la vegada, posicionant-se prèviament cada tipus en la seva posició correcta.

En lloc d'una cinta entintada, aquestes impressores solen portar una peça de roba entintada de l'amplada del paper.

Impressores de barres.
Els caràcters es troben modelats sobre una barra d'acer que es desplaça d'esquerra a dreta a gran velocitat, oscil davant de la línia a escriure. El joc de caràcters està repetit diverses vegades (normalment tres). Quan els motlles dels caràcters a imprimir es posicionen davant de les posicions en què han de quedar en el paper es disparen per darrere d'aquest uns martells, imprimint d'aquesta manera la línia.

El nombre de martells coincideix amb el nombre de caràcters per línia.

Impressores de cadena.
El fonament és exactament igual al de les impressores de barra. Ara els caràcters es troben gravats en les baules d'una cadena. La cadena es troba tancada i girant constantment a gran velocitat enfront de la cinta entintada.

Impressores tèrmiques.
Són similars a les impressores d'agulles. S'utilitza un paper especial termosensible que ennegreix en aplicar calor.

La calor es transfereix des del capçal per una matriu de petites resistències en les quals en passar un corrent elèctric per elles s'escalfen, formant-se els punts en el paper.

Aquestes impressores poden ser:
€ ¢ De caràcters: Les línies s'imprimeixen amb un capçal mòbil.
€ ¢ De línies: Contenen tantes caps com signes a imprimir per línia. Són més ràpids.

Impressores d'injecció de tinta.
El descobriment d'aquesta tecnologia va ser fruit de l'atzar. En apropar accidentalment el soldador, per part d'un tècnic, a un minúscul cilindre ple de tinta, va sortir una gota de tinta projectada, naixent la injecció de tinta per procés tèrmic. La primera patent referent a aquest tipus d'impressió data de l'any 1951, encara que fins l'any 1983, en què Epson va llançar la SQ2000, no van ser prou fiables i barates per al gran públic.

Actualment hi ha diverses tecnologies, encara que són molt pocs els fabricants a nivell mundial que les produeixen, sent la majoria d'elles d'un mateix fabricant amb una marca posada pel qual les ven. Cànon (que li proporciona les peces a Hewlett Packard) i Olivetti són els més importants dins d'aquest tipus.

El fonament físic és similar al de les pantalles de vídeo. En lloc de transmetre un feix d'electrons s'emet un raig de gotes de tinta ionitzades que en el seu recorregut és desviat per uns elèctrodes segons la càrrega elèctrica de les gotes. El caràcter es forma amb la tinta que incideix en el paper. Quan no s'ha d'escriure, les gotes de tinta es desvien cap a un dipòsit de retorn, si és de flux continu, mentre que les que són sota demanda, totes les usades amb els PC's, la tinta només circula quan es necessita. Els caràcters es formen segons una matriu de punts. Aquestes impressores són bidireccionals i hi ha models que imprimeixen en diferents colors.

Un exemple d'aplicació de la impressió amb tinta és el marcatge de lot i data de caducitat en ampolles de llet. Aquest procés es fa amb el sistema d'impressió mitjançant circulació continua Els equip de marcat d'ampolles pateixen una degradació progressiva en la tinta que contenen, deguda al procés tecnològic de funcionament. el sistema de circulació continua de tinta fa que una partícula de tinta passi pel capçal impressor gran quantitat de vegades abans de ser projectada. La tinta al patir pressió, entrar en contacte amb l'aire i patir la càrrega de les plaques electrostàtiques perd propietats elèctriques, s'evapora part del dissolvent i pateix contaminació deguda a la pols i humitat de l'aire. Aquest sistema incorpora un viscosímetre que controla la quantitat de dissolvent que la tinta perd en entrar en contacte amb l'aire i la compensa afegint additiu, que a més de dissolvent afegeix sals i altres elements per recuperar la tinta.

La contaminació que la tinta pateix amb el contacte de l'aire, provoca pitjor qualitat d'impressió, arribant un moment en què s'ha de canviar la tinta. L'equip incorpora un dipòsit central de canvi fàcil i instantani que avisa amb 24 hores d'antelació al moment de substitució. El dipòsit central incorpora el filtre principal de tinta, amb el que es canvia sense intervenció cada vegada que es reposa el dipòsit.

Impressores electrostàtiques.
Les impressores electrostàtiques utilitzen un paper especial elèctricament conductor (de color gris metàl • lic). La forma dels caràcters es produeix per mitjà de càrregues elèctriques que es fixen en el paper per mitjà d'una filera de periodistes que abasten l'amplada del paper. Posteriorment a estar formada elèctricament la línia, se la fa passar, avançant el paper, per un dipòsit on es la polvoritza amb un líquid que conté suspeses partícules de tòner (pols de carbó). Les partícules són atretes en els punts que conformen el caràcter. Aquestes impressores de línia són molt ràpides.

Impressores làser.
Aquestes impressores tenen en l'actualitat una gran importància per la seva elevada velocitat, qualitat d'impressió, relatiu baix preu i poder utilitzar paper normal.

El seu fonament és molt semblant al de les màquines de fotocopiar. La pàgina a imprimir es transfereix al paper per contacte, des d'un tambor que conté la imatge impregnada en tòner.

La impressió es realitza mitjançant radiació làser, dirigida el tambor la superfície del qual té propietats electrostàtiques (es tracta d'un material fotoconductor, tal que si la llum incideix sobre la seva superfície la càrrega elèctrica d'aquesta superfície canvia).

Impressores LED
Són anàlogues a les làser, amb l'única diferència que la imatge es genera des d'una filera de díodes, en comptes d'un làser. Com que és un dispositiu fix, són més compactes i barates, encara que la qualitat és pitjor. Algunes de les que s'anuncien com làser a preu barat, són d'aquesta tecnologia, per exemple Fujitsu i OKI.

CTF computer to film (de l'ordinador a la filmadora):
és un mètode d'impressió Offset que implica la impressió des d'un ordinador, directament a una pel.lícula. Aquesta pel.lícula posteriorment és copiada sobre una placa litogràfica, utilitzant un insoladora per aleshores utilitzar placa insolat en una premsa offset.

CTP computer to plate (de l'ordinador a la plantxa):
és una tecnologia d'arts gràfiques per mitjà de la qual les plaques d'impressió Offset o flexogràfica són copiades per màquines manipulades directament d'un computador, millorant notablement el sistema tradicional de copiat de plaques per mitjà de pel lícules fotogràfiques. En castellà es tradueix com "Directe a Placa" o "Directe a Planxa".

Nota examen 7

Conexions

Conexions internas:
Alimentadors de corrent
Per conectar dispositius (per a discos interns)
SCSI (entorn profesional)
PATA o IDE
SATA (nous discs durs)
dis durs de portatil o 2,5"
memoria solida (portatil)

Conexions externas:
Optical audio
USB
Firewire
Ethernet
Modem
Apple desktop
Mac serial
PS/2
DE-9F
DB-25
DE-9
e-SATA
Centronics Parallel
Centronics SCSI
AT Keyboard
50 pin SCSI
Surround sound
Stereo / Ine IN / Mic
Digital Audio RCA plug style
AAUI
Composite Audio/Video
S-Video
Component video
F-Connector
F-Connector
Parallel Port
Mac Video MIDI
Mini DisplayPort
Mini.DVI
Mini-VGA
Apple Hi-Density Video HDI-45
Apple Display Connector-ADC
LFH60 (Dual DVI-D)
DMS59 (Dual DVI-D)
HDMI
Micro-DVI
Display Port
DVI Video
HD-15 VGA/SVGA

m1c1e1

a)













b)
















c) ---

d)



















e)

agm1

















agm2










a la carpeta de DOCUMENTS de agm1 no he tinguin cap problema per canviar la icona de la carpeta, però a la de agm2 he tingut que posar la contrasenya per poder obrir el candau i he tingut que canviar la opció de EVERYONE que posava SIN ACCESO y he posat LEER Y ESCRIBIR y ma deixat canviar la icona.

f)
Steve Jobs i Steve Wozniak

g)
UNIX.
Si l'UBUNTU hi té relació

h)









i)
cmd+shift+3 (captura sencera de pantalla)
cmd+shift+4 (captura de troç seleccionat)
cmd+shift+4+espai (captura de finestra)

j)
Son universals les aplicacions que serveixen per a tot tipus de sistema com MAC, PC, LINUX...
També hi han d'altres com PowerPc.
PPC jo crec no no funciona per PC.

Procesadors

El microprocessador és un circuit integrat que conté alguns o tots els elements maquinari, i el de CPU, que és un concepte lògic. Una CPU pot estar suportada per un o diversos microprocessadors, i un microprocessador pot suportar una o diverses CPU. Un nucli sol referir-se a una porció del processador que realitza totes les activitats d'una CPU real.

La unitat central de processament o CPU (per l'acrònim en anglès de central processing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component en un ordinador digital que interpreta les instruccions i processa les dades contingudes en els programes de l'ordinador. Les CPU proporcionen la característica fonamental de l'ordinador digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats en els ordinadors de qualsevol temps, juntament amb l'emmagatzematge primari i els dispositius d'entrada / sortida. Es coneix com microprocessador la CPU que és manufacturat amb circuits integrats. Des de mitjans dels anys 1970, els microprocessadors d'un sol xip han substituït gairebé totalment tot tipus de CPU, i avui en dia, el terme "CPU" és aplicat normalment a tots els microprocessadors.

La unitat de processament gràfic o GPU (acrònim de l'anglès graphics processing unit) és un processador dedicat exclusivament al processament de gràfics, per alleugerir la càrrega de treball del processador central en aplicacions com els videojocs jo aplicacions 3D interactives. D'aquesta manera, mentre gran part del relacionat amb els gràfics es processa a la GPU, la CPU pot dedicar-se a un altre tipus de càlculs (com la intel ligència artificial o els càlculs mecànics en el cas dels videojocs).

Una GPU implementa certes operacions gràfiques anomenades primitives optimitzades per al processament gràfic. Una de les primitives més comunes per al processament gràfic en 3D és el antialiasing, que suavitza les vores de les figures per donar-los un aspecte més realista. Addicionalment hi ha primitives per dibuixar rectangles, triangles, cercles i arcs. Les GPU actualment disposen de gran quantitat de primitives, buscant major realisme en els efectes.

Una Unitat de processament físic (en anglès PPU) és un microprocessador dissenyat especialment per gestionar càlculs físics en computació. El seu ús està particularment estès en el camp dels motors físics i els video jocs. Alguns exemples de càlculs realitzats per unitats de processament físic són càlculs de dinàmica de cossos rígids, detecció de col.lisions, dinàmica de fluids, simulació de vestuari i cabell (en computació gràfica), anàlisi d'elements finits i fractura d'objectes. El propòsit d'aquestes unitats de processament físic és alliberar de càrrega (de processament) a les CPU fent aquestes operacions.

Un processador digital de senyals o DSP (sigla en anglès de digital signal processor) és un sistema basat en un processador o microprocessador que té un joc d'instruccions, un maquinari i un programari optimitzats per a aplicacions que requereixin operacions numèriques a molt alta velocitat. A causa d'això és especialment útil per al processament i representació de senyals analògics en temps real: al sistema que treballi d'aquesta manera (temps real) es reben mostres (samples en anglès), normalment provinents d'un conversor analògic / digital (ADC) .

Un Front end processor (FEP), o procés de comunicació és un petit ordinador que serveix com a interfície entre un ordinador host i un nombre de xarxes, com una SNA o un nombre de dispositius perifèrics, com ara terminals, unitats de disc, impressores i unitats de cinta. Les dades són transferits entre l'ordinador host i el FEP usant una interfície de port paral lel d'alta velocitat. El FEP es comunica amb els dispositius perifèrics usant una interfície serial, normalment també per mitjà de la xarxa de comunicació. El propòsit d'això és mantenir fora de càrrega, l'ordinador host, de el treball de manejar els dispositius perifèrics, transmetre i rebre missatges, paquets d'encaix i desacoblar, detecció d'errors i correcció d'errors. Dos exemples d'això és el control de comunicació IBM 3.705 i el Processador de Escombrat de Comunicació de Dades (BDCP per les sigles en anglès).

Parts d' un ordindor

Vista expandida de una computadora personal
1: Monitor
2: Placa base
3: Procesador
4: Ports ATA
5: Memoria principal (RAM)
6: Placas de expansió
7: Fomt eléctrica
8: Unitat d'almacenatge óptic
9: Disc dur
10: Teclat
11: Ratolí

Dins del ordinador

El ordenador te dos parts el hardware y el software. hardware es el que es pot tocar i el software es lo inteligen els programàs, carpetes etc...
El ordenador esta format per la CPU. Te 2 dispositius: dispositius d´entrada com el ratolí i el teclat i els dispositius de sortida com el monitor.

Unitat lectora- CD/DVD/BLUERAI--OPTIC
Unitat de disquet/lectors de targetes--MAGNETICS Lector USB
HARD DISK
DISC DUR

Parts del ordenador
Placa base*: sistema nervios, conecta amb tota la resta
Placa mare*
Memoria RAM
Tarja PCI
SO-DIMM
DDR

Spotlight

L'spotlight es un buscador de programes, imatges, arxius o cosas que tinguem guardades al nostre iMac

Procediment d'emergencia

Si l'ordinador es queda pengat o alguna aplicaccio no funciona la podem reiniciar fent CMD+ALT+ESC, cuan ho hem fet reiniciem el sistema.

Verifica i repara permisos de disc

Anem a aplicacións, utilitats y obrim UTILITAT DE DISCOS. I aprtir d'aqui l'hi podem donar tant a verificar permisos de disc com a reparar permisos de disc, cuan esta carregat l'hi donem a reparar o verifica

Wala

Avui hem viste el wala que és un disc dur al núvol, o un sitema d'emagatzematze en linea, es pot compartir el arxius atraves d'una aplicacio escrita en java o be atraves d'una unitta de disc virtual i compartir arxius atraves per inetrnet.

Flexografia

Ubuntu

L'Ubuntu és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth. Té per objectiu ser un sistema operatiusuport tècnic, el que la diferencia de la resta de les altres distribucions comercials. d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà amb poca experiència amb GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratuïtament (normalment cada dia apareixen noves actualitzacions). A més, ofereix la garantia que cada 6 mesos sortirà una nova versió del sistema. Els guanys econòmics sols provenen del

Característiques:
Basada amb la distribució Debian.
Disponible per a 3 arquitectures: Intel x86, AMD64, PowerPC.
Els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME.
L'escriptori per defecte és Gnome
El navegador per defecte és Mozilla Firefox
Per a tasques administratives inclou una eina anomenada sudo, per evitar utilitzar l'usuari root
Com Debian, també utilitza els paquets .deb
Ubuntu, seguint la filosofia d'arribar al màxim nombre usuaris possible, subministra i envia gratuïtament CDs de la distribució a qui ho sol·liciti. Altrament, també en pot descarregar les imatges ISO des de la web o amb l'aplicació BitTorrent.

NextStep

NextStep és el sistema operatiu orientat a objectes, multitasca que NeXT Computer, Inc va dissenyar per córrer en els ordinadors NeXT (informalment coneguts com "black boxes").

Evolució de Windows

Windows 1.0

El 1985 Microsoft va publicar la primera versió de Windows, una interfície gràfica d'usuari (GUI) per al seu propi sistema operatiu (MS-DOS) que havia estat inclòs en l'IBM PC i ordinadors compatibles des de 1981.

Windows 2.0
Va aparèixer el 1987, i va ser una mica més popular que la versió inicial. Gran part d'aquesta popularitat la va obtenir de la inclusió en forma de versió "run-time" de noves aplicacions gràfiques de Microsoft, Microsoft Excel i Microsoft Word per a Windows. Aquestes podien carregar-se des de MS-DOS, executant Windows al mateix temps que el programa, i tancant Windows en sortir d'elles. Windows 2 encara usava el model de memòria 8.088 i per això estava limitat a 1 megabyte de memòria, però, molta gent va aconseguir fer-lo funcionar sota sistemes multitasques com DesqView.















Windows 3.0
La primera versió realment popular de Windows va ser la versió 3.0, publicada el 1990. Aquesta es va beneficiar de les millorades capacitats gràfiques per a PC d'aquesta època, i també del microprocessador 80386, que permetia millores en les capacitats multitasca de les aplicacions Windows. Això permetria executar en mode multitasca velles aplicacions basades en MS-DOS. Windows 3 va convertir el IBM PC en un seriós competidor per l'Apple Macintosh.















OS / 2
OS / 2 és un sistema operatiu d'IBM que va intentar succeir DOS com a sistema operatiu dels PC. Es va desenvolupar inicialment de manera conjunta entre Microsoft i IBM, fins que la primera va decidir seguir el seu camí amb el seu Windows 3.0 i IBM es va ocupar en solitari de OS / 2.















Windows 3.1 i Windows 3.11
En resposta a l'aparició de OS / 2 2.0, Microsoft va desenvolupar Windows 3.1, que incloïa diverses petites millores a Windows 3.0 (com les fonts escalables TrueType), però que consistia principalment en suport multimèdia. Més tard Microsoft va publicar el Windows 3.11 (denominat Windows per treball en grup), que incloïa controladors i protocols millorats per les comunicacions en xarxa i suport per xarxes punt a punt.















Windows NT
Mentrestant Microsoft va continuar desenvolupant Windows NT. Per a això van reclutar a Dave Cutler, un dels caps analistes de VMS a Digital Equipment Corporation (avui part de Compaq, que el 2005 va ser comprada per HP) per a convertir NT en un sistema més competitiu.















Windows NT 3.1
Windows NT 3.1 (l'estratègia de màrqueting de Microsoft era que Windows NT sembla una continuació del Windows 3.1) va aparèixer en la seva versió beta per a desenvolupadors a la Conferència de Desenvolupadors Professionals de juliol de 1992 a San Francisco. Microsoft va anunciar en la conferència la seva intenció de desenvolupar un successor per a Windows NT i Chicago (que encara no havia estat llançada). Aquest successor hauria d'unificar ambdós sistemes en un de sol i el seu nom clau era Caire. (Vist en retrospectiva Caire va ser un projecte més difícil del que Microsoft havia previst i com a resultat NT i Chicago no seria unificats fins a l'aparició de Windows XP). Les versions de Windows NT es distribuïen en disquets i requerien uns elevats recursos de maquinari (a més de suportar relativament poc maquinari) pel que no es van difondre massa fins arribar a Windows NT 4.0 i sobretot a Windows 2000. Per primera vegada donava suport per al sistema de fitxers NTFS.















Windows NT 3.5/3.51
Cal destacar que la interfície gràfica de Windows NT 3.5 i Windows 3.51 era la mateixa que la dels seus predecessors, Windows NT 3.1 i Windows 3.1, amb l'Administrador de Programes. D'altra banda, Microsoft va distribuir un afegit anomenat NewShell, el nom complet és "Shell Technology Preview Update", que no era una altra cosa més que una versió Beta de la nova interfície gràfica de Windows 95 i NT 4.0, amb el botó i menú inici , però per a Windows NT 3.5x. La seva funció principal era que els usuaris de Windows avaluessin la nova interfície gràfica, que havia de ser presentat a Windows 95 i NT 4.0, però com "dany colateral" li donava a Windows NT 3.5x la nova interfície gràfica.















Windows NT 4.0
Windows NT 4.0 presentava diversos components tecnològics d'avantguarda i suport per a diferents plataformes com MIPS, ALPHA, Intel, etc. Les diferents versions com Workstation, Server, Terminal server, Advanced Server, permetien poder adaptar-lo a diverses necessitats. L'ús de components com targetes de so, mòdems, etc, havien de ser dissenyats específicament per a aquest sistema operatiu.













Windows 95
Microsoft va adoptar "Windows 95" com a nom de producte per a Chicago quan va ser publicat l'agost de 1995. Chicago anava encaminat a incorporar una nova interfície gràfica que competís amb la d'OS / 2. Tot i que compartia molt de codi amb Windows 3.xe fins i tot amb MS-DOS, també es pretenia introduir arquitectura de 32 bits i donar suport a multitasca preemptiva, com OS / 2 o el mateix Windows NT. Però només una part de Chicago va començar a utilitzar arquitectura de 32 bits, la major part va seguir utilitzant una arquitectura de 16 bits, Microsoft argumentava que una conversió completa retardaria massa la publicació de Chicago i seria massa costosa.















Windows 98
El 25 juny 1998 va arribar Windows 98. Incloïa nous controladors de maquinari i el sistema de fitxers FAT32 (també suportat per Windows 95 OSR 2 i OSR 2.5) que suportava particions més grans als 2 GB permesos per Windows 95. Va donar suport també a les noves tecnologies com DVD, FireWire, USB o AGP. Era nova també la integració de l'explorador d'Internet en tots els àmbits del sistema.















Windows 98 Second Edition (SE)
A principis de 1998 es va desenvolupar aquest sistema operatiu, sortint al mercat a finals de 1998, quan Microsoft va treure al mercat Windows 98 Second Edition, la característica més notable era la capacitat de compartir entre diversos equips una connexió a Internet a través d'una sola línia telefònica. També eliminava gran part dels errors produïts per Internet Explorer en el sistema. Aquesta versió és la més estable de totes les d'aquesta sèrie, i encara es continua utilitzant en molts equips, millorant en si dues coses importants:















Windows Millenium Edition (ME)
El 2000 Microsoft va introduir Windows ME, que era una còpia de Windows 98 amb més aplicacions afegides. Windows ME va ser un projecte ràpid d'un any per omplir el forat entre Windows 98 i el nou Windows XP, i això es va notar molt en la poca estabilitat d'aquesta versió. En teoria, Windows 2000 havia de ser la unificació entre les dues famílies de Windows, l'empresarial i la de llar, però per retards es va llançar aquest petit avanç. En aquesta versió s'accelerava l'inici del sistema i oficialment ja no es podia distingir entre el MS-DOS i l'entorn gràfic (tot i que van aparèixer pedaços que permetien tornar a separar-com es feia en versions anteriors).















Windows 2000
En aquest mateix any va veure la llum Windows 2000, una nova versió de Windows NT molt útil per als administradors de sistemes i amb una gran quantitat de serveis de xarxa i el més important: admetia dispositius Plug & Play que venien sent un problema amb Windows NT.

Windows XP (Experience)
La unió de Windows NT/2000 i la família de Windows 9.x es va assolir amb Windows XP posat en venda el 2001 en la seva versió Home i Professional. Windows XP utilitza el nucli de Windows NT. Incorpora una nova interfície i fa gala de majors capacitats multimèdia. A més disposa d'altres novetats com la multitasca millorada, suport per a xarxes sense fils i assistència remota. Es pot afegir que immediatament després d'haver llançat el darrer Service Pack (SP2), Microsoft va dissenyar un sistema orientat a empreses i corporacions, anomenat Microsoft Windows XP Corporate Edition, una cosa similar al Windows XP Professional, només que dissenyat especialment per a empreses. En l'apartat multimèdia, XP dóna un avanç amb la versió Media Center (2002-2005). Aquesta versió ofereix una interfície d'accés fàcil amb tot el relacionat amb multimèdia (TV, fotos, reproductor DVD, Internet ...).















Windows Server 2003
Successor de la família de servidors de Microsoft a Windows 2000 Server. És la versió de Windows per a servidors llançada per Microsoft l'any 2003. Està basada en el nucli de Windows XP, al qual se li han afegit una sèrie de serveis, i se li han bloquejat algunes de les seves característiques (per millorar el rendiment, o simplement perquè no seran usades).















Windows Vista
Windows Vista va aparèixer al mercat el 30 de gener de 2007. Cal destacar els continus retards en les dates d'entrega del sistema operatiu. Inicialment es va anunciar la seva sortida al mercat a inicis-mitjans de 2006, posteriorment i degut a problemes durant el procés de desenvolupament, es va retardar la seva sortida fins a finals de 2006. L'últim retard va traslladar la data fins a finals de gener de 2007. Aquests continus endarreriments han dut a Microsoft a prendre diverses mesures per a minimitzar les despeses extres derivades dels retards. Per exemple, a l'Argentina, es podrà comprar Windows Vista amb un "ticket" que la persona adquireix al moment de comprar un nou PC que no té instal lat encara Windows Vista. Podran canviar el "ticket" per una còpia original de Windows Vista i així actualitzar el vostre sistema. També cal destacar que el Windows Vista porta un entorn gràfic anomenada Aero, que és una evolució de la interfície gràfica anomenada Lluna de Windows XP.















Windows Server 2008
Igual que el seu successor, Windows Server 2003 es basava en l'última versió del SO domèstica publicada. Aquest es basa en Windows Vista quant a la seva interfície Aero, molt més amigable i senzilla, i en Windows Server 2003 SP2.















Windows 7
És la següent versió de Windows, successora de Windows Vista. Segons Microsoft, "no s'està creant un nou nucli per a Windows 7, només s'està retocant i refinant el kernel de Windows Vista" [1] a més l'empresa assegura es que necessitaran els mateixos recursos que el Windows Vista. [2] Windows 7 sortirà a la venda el 22 d'Octubre de 2009, estant disponible la versió RTM a mitjans del mes de juliol.

Evolució de APPLE

System 6
System 7
Mac OS 8
Mac OS 9
Mac OS X Cheetah (Versió 10.0)
Mac OS X Puma (Versió 10.1)
Mac OS X Jaguar (Versió 10.2)
Mac OS X Panther (Versió 10.3)
Mac OS X Tiger (Versió 10.4)
Mac OS X Leopard (Versió 10.5)
Mac OS X Snow Leopard (Versió 10.6)