dijous, 29 d’octubre del 2009

Perifèrics



Impressores de roda:
Són impressores d'impacte i de caràcters. El capçal d'impressió està constituït per una roda metàl.lica que conté en la seva part exterior els motlles dels diferents tipus. La roda es desplaça perpendicularment al paper al llarg d'un eix o vareta metàl.lica paral • lel al corró on s'assenta el paper. La roda està contínuament girant i quan el tipus a escriure passa davant de la cinta entintada es dispara, per la part posterior al paper, un martell que fa que el caràcter s'imprimeixi en tinta sobre el paper.

Un cop escrit el caràcter, la roda es desplaça al llarg de la vareta, cap a la seva dreta, o passa a la línia següent. Aquestes impressores estan en desús.

Impressores de margarida:
Són impressores de qualitat d'impressió, però són relativament lentes. Els caràcters es troben modelats en la part més ampla (més externa) dels sectors (pètals) d'una roda metàl • lica o de plàstic en forma de margarida.

La margarida forma part del capçal d'impressió. Un motor posiciona el full de margarida del caràcter a imprimir enfront de la cinta entintada, colpejant un martell al pètal contra la cinta, escrivint el caràcter sobre el paper. El joc de caràcters es pot canviar fàcilment sense més de substituir la margarida.

Són anàlogues a les màquines d'escriure. Actualment estan fora d'ús.

Impressores matricials o d'agulles.
Aquestes impressores, també anomenades de matriu de punts, són les més utilitzades amb microordinadors i petits sistemes informàtics. Els caràcters es formen per mitjà d'una matriu d'agulles. Les agulles colpegen la cinta entintada, trasfiriéndose al paper els punts corresponents a les agulles disparades.

Els caràcters, per tant, són puntejats, sent la seva qualitat molt inferior als caràcters continus produïts per una impressora de margarida. No obstant això, alguns models d'impressores matricials, presenten la possibilitat de realitzar escrits en semicalidad d'impressió. Per això, els caràcters es reescriuen amb els punts lleugerament desplaçats, solapant-se els de la segona impressió amb els de la primera, donant una aparença de continuïtat.

Impressores de tambor.
Podem trobar, dins d'aquestes impressores, dos tipus:

€ ¢ De tambor compacte.
€ ¢ De tambor de rodes.

Amb dós tipus són impressores de línies i d'impacte.
La impressora de tambor compacte conté una peça metàl.lica cilíndrica la longitud coincideix amb l'ample del paper. A la superfície externa del cilindre o tambor es troben modelats en circumferències els jocs de caràcters, estant aquests repetits tantes vegades com posicions d'impressió d'una línia. El tambor està constantment girant, i quan es posiciona una generatriu corresponent a una determinada lletra, la "A" per exemple, s'imprimeixen simultàniament totes les "A" de la línia.

Les impressores de tambor de rodes són similars, només que cada circumferència pot girar independentment. Tots els caràcters de la línia d'impressió s'escriuen a la vegada, posicionant-se prèviament cada tipus en la seva posició correcta.

En lloc d'una cinta entintada, aquestes impressores solen portar una peça de roba entintada de l'amplada del paper.

Impressores de barres.
Els caràcters es troben modelats sobre una barra d'acer que es desplaça d'esquerra a dreta a gran velocitat, oscil davant de la línia a escriure. El joc de caràcters està repetit diverses vegades (normalment tres). Quan els motlles dels caràcters a imprimir es posicionen davant de les posicions en què han de quedar en el paper es disparen per darrere d'aquest uns martells, imprimint d'aquesta manera la línia.

El nombre de martells coincideix amb el nombre de caràcters per línia.

Impressores de cadena.
El fonament és exactament igual al de les impressores de barra. Ara els caràcters es troben gravats en les baules d'una cadena. La cadena es troba tancada i girant constantment a gran velocitat enfront de la cinta entintada.

Impressores tèrmiques.
Són similars a les impressores d'agulles. S'utilitza un paper especial termosensible que ennegreix en aplicar calor.

La calor es transfereix des del capçal per una matriu de petites resistències en les quals en passar un corrent elèctric per elles s'escalfen, formant-se els punts en el paper.

Aquestes impressores poden ser:
€ ¢ De caràcters: Les línies s'imprimeixen amb un capçal mòbil.
€ ¢ De línies: Contenen tantes caps com signes a imprimir per línia. Són més ràpids.

Impressores d'injecció de tinta.
El descobriment d'aquesta tecnologia va ser fruit de l'atzar. En apropar accidentalment el soldador, per part d'un tècnic, a un minúscul cilindre ple de tinta, va sortir una gota de tinta projectada, naixent la injecció de tinta per procés tèrmic. La primera patent referent a aquest tipus d'impressió data de l'any 1951, encara que fins l'any 1983, en què Epson va llançar la SQ2000, no van ser prou fiables i barates per al gran públic.

Actualment hi ha diverses tecnologies, encara que són molt pocs els fabricants a nivell mundial que les produeixen, sent la majoria d'elles d'un mateix fabricant amb una marca posada pel qual les ven. Cànon (que li proporciona les peces a Hewlett Packard) i Olivetti són els més importants dins d'aquest tipus.

El fonament físic és similar al de les pantalles de vídeo. En lloc de transmetre un feix d'electrons s'emet un raig de gotes de tinta ionitzades que en el seu recorregut és desviat per uns elèctrodes segons la càrrega elèctrica de les gotes. El caràcter es forma amb la tinta que incideix en el paper. Quan no s'ha d'escriure, les gotes de tinta es desvien cap a un dipòsit de retorn, si és de flux continu, mentre que les que són sota demanda, totes les usades amb els PC's, la tinta només circula quan es necessita. Els caràcters es formen segons una matriu de punts. Aquestes impressores són bidireccionals i hi ha models que imprimeixen en diferents colors.

Un exemple d'aplicació de la impressió amb tinta és el marcatge de lot i data de caducitat en ampolles de llet. Aquest procés es fa amb el sistema d'impressió mitjançant circulació continua Els equip de marcat d'ampolles pateixen una degradació progressiva en la tinta que contenen, deguda al procés tecnològic de funcionament. el sistema de circulació continua de tinta fa que una partícula de tinta passi pel capçal impressor gran quantitat de vegades abans de ser projectada. La tinta al patir pressió, entrar en contacte amb l'aire i patir la càrrega de les plaques electrostàtiques perd propietats elèctriques, s'evapora part del dissolvent i pateix contaminació deguda a la pols i humitat de l'aire. Aquest sistema incorpora un viscosímetre que controla la quantitat de dissolvent que la tinta perd en entrar en contacte amb l'aire i la compensa afegint additiu, que a més de dissolvent afegeix sals i altres elements per recuperar la tinta.

La contaminació que la tinta pateix amb el contacte de l'aire, provoca pitjor qualitat d'impressió, arribant un moment en què s'ha de canviar la tinta. L'equip incorpora un dipòsit central de canvi fàcil i instantani que avisa amb 24 hores d'antelació al moment de substitució. El dipòsit central incorpora el filtre principal de tinta, amb el que es canvia sense intervenció cada vegada que es reposa el dipòsit.

Impressores electrostàtiques.
Les impressores electrostàtiques utilitzen un paper especial elèctricament conductor (de color gris metàl • lic). La forma dels caràcters es produeix per mitjà de càrregues elèctriques que es fixen en el paper per mitjà d'una filera de periodistes que abasten l'amplada del paper. Posteriorment a estar formada elèctricament la línia, se la fa passar, avançant el paper, per un dipòsit on es la polvoritza amb un líquid que conté suspeses partícules de tòner (pols de carbó). Les partícules són atretes en els punts que conformen el caràcter. Aquestes impressores de línia són molt ràpides.

Impressores làser.
Aquestes impressores tenen en l'actualitat una gran importància per la seva elevada velocitat, qualitat d'impressió, relatiu baix preu i poder utilitzar paper normal.

El seu fonament és molt semblant al de les màquines de fotocopiar. La pàgina a imprimir es transfereix al paper per contacte, des d'un tambor que conté la imatge impregnada en tòner.

La impressió es realitza mitjançant radiació làser, dirigida el tambor la superfície del qual té propietats electrostàtiques (es tracta d'un material fotoconductor, tal que si la llum incideix sobre la seva superfície la càrrega elèctrica d'aquesta superfície canvia).

Impressores LED
Són anàlogues a les làser, amb l'única diferència que la imatge es genera des d'una filera de díodes, en comptes d'un làser. Com que és un dispositiu fix, són més compactes i barates, encara que la qualitat és pitjor. Algunes de les que s'anuncien com làser a preu barat, són d'aquesta tecnologia, per exemple Fujitsu i OKI.

CTF computer to film (de l'ordinador a la filmadora):
és un mètode d'impressió Offset que implica la impressió des d'un ordinador, directament a una pel.lícula. Aquesta pel.lícula posteriorment és copiada sobre una placa litogràfica, utilitzant un insoladora per aleshores utilitzar placa insolat en una premsa offset.

CTP computer to plate (de l'ordinador a la plantxa):
és una tecnologia d'arts gràfiques per mitjà de la qual les plaques d'impressió Offset o flexogràfica són copiades per màquines manipulades directament d'un computador, millorant notablement el sistema tradicional de copiat de plaques per mitjà de pel lícules fotogràfiques. En castellà es tradueix com "Directe a Placa" o "Directe a Planxa".

Etiquetes de comentaris: ,

divendres, 23 d’octubre del 2009

Nota examen 7

Etiquetes de comentaris: ,

Conexions

Conexions internas:
Alimentadors de corrent
Per conectar dispositius (per a discos interns)
SCSI (entorn profesional)
PATA o IDE
SATA (nous discs durs)
dis durs de portatil o 2,5"
memoria solida (portatil)

Conexions externas:
Optical audio
USB
Firewire
Ethernet
Modem
Apple desktop
Mac serial
PS/2
DE-9F
DB-25
DE-9
e-SATA
Centronics Parallel
Centronics SCSI
AT Keyboard
50 pin SCSI
Surround sound
Stereo / Ine IN / Mic
Digital Audio RCA plug style
AAUI
Composite Audio/Video
S-Video
Component video
F-Connector
F-Connector
Parallel Port
Mac Video MIDI
Mini DisplayPort
Mini.DVI
Mini-VGA
Apple Hi-Density Video HDI-45
Apple Display Connector-ADC
LFH60 (Dual DVI-D)
DMS59 (Dual DVI-D)
HDMI
Micro-DVI
Display Port
DVI Video
HD-15 VGA/SVGA

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 22 d’octubre del 2009

m1c1e1

a)













b)
















c) ---

d)



















e)

agm1

















agm2










a la carpeta de DOCUMENTS de agm1 no he tinguin cap problema per canviar la icona de la carpeta, però a la de agm2 he tingut que posar la contrasenya per poder obrir el candau i he tingut que canviar la opció de EVERYONE que posava SIN ACCESO y he posat LEER Y ESCRIBIR y ma deixat canviar la icona.

f)
Steve Jobs i Steve Wozniak

g)
UNIX.
Si l'UBUNTU hi té relació

h)









i)
cmd+shift+3 (captura sencera de pantalla)
cmd+shift+4 (captura de troç seleccionat)
cmd+shift+4+espai (captura de finestra)

j)
Son universals les aplicacions que serveixen per a tot tipus de sistema com MAC, PC, LINUX...
També hi han d'altres com PowerPc.
PPC jo crec no no funciona per PC.

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 20 d’octubre del 2009

practica casats 2

  1. Llibre mida 21x21 cm. de 36 pàgines en plecs de 70x100 cm.
  2. Targetes mida 55x85 mm. horitzontal impreses a 1+1 en plecs de 35x50 cm.
  3. Revista mida A5 horitzontal de 48 pàgines en plecs 65x90 cm.
  4. Cartes mida Din A4 vertical a 2+0 en plecs de 45x64 cm. Hi ha 2 models de cartes, del model A en vull 750 i del model B 250.
  5. Targetons de mida 10x21 cm horitzontal a 2+2 tintes en plecs de 50x70 cm. Hi ha 2 models de targetons: del model A en vull 2.000 i del model B 4.000.

Etiquetes de comentaris: ,

practica casats 1

1. Llibre mida A5 vertical de 320 pàgines imprès en plec de 70x100 cm.













2. Revista (grapa) mida 15x15 cm. de 48 pàgines en plecs 50x70 cm.













2.1. 2-20x10(2+2) 4-10x10(2+2) 6-5x10(2+0)




















3. Tríptic obert A4 horitzontal en plec 35x50 cm.














4. Llibre A4 vertical de 24 pàgines en plecs de 70x100 cm.









5. Tríptic tancat 20x15 horitzontal en plec de 45x64 cm.

Etiquetes de comentaris: ,

Procesadors

El microprocessador és un circuit integrat que conté alguns o tots els elements maquinari, i el de CPU, que és un concepte lògic. Una CPU pot estar suportada per un o diversos microprocessadors, i un microprocessador pot suportar una o diverses CPU. Un nucli sol referir-se a una porció del processador que realitza totes les activitats d'una CPU real.

La unitat central de processament o CPU (per l'acrònim en anglès de central processing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component en un ordinador digital que interpreta les instruccions i processa les dades contingudes en els programes de l'ordinador. Les CPU proporcionen la característica fonamental de l'ordinador digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats en els ordinadors de qualsevol temps, juntament amb l'emmagatzematge primari i els dispositius d'entrada / sortida. Es coneix com microprocessador la CPU que és manufacturat amb circuits integrats. Des de mitjans dels anys 1970, els microprocessadors d'un sol xip han substituït gairebé totalment tot tipus de CPU, i avui en dia, el terme "CPU" és aplicat normalment a tots els microprocessadors.

La unitat de processament gràfic o GPU (acrònim de l'anglès graphics processing unit) és un processador dedicat exclusivament al processament de gràfics, per alleugerir la càrrega de treball del processador central en aplicacions com els videojocs jo aplicacions 3D interactives. D'aquesta manera, mentre gran part del relacionat amb els gràfics es processa a la GPU, la CPU pot dedicar-se a un altre tipus de càlculs (com la intel ligència artificial o els càlculs mecànics en el cas dels videojocs).

Una GPU implementa certes operacions gràfiques anomenades primitives optimitzades per al processament gràfic. Una de les primitives més comunes per al processament gràfic en 3D és el antialiasing, que suavitza les vores de les figures per donar-los un aspecte més realista. Addicionalment hi ha primitives per dibuixar rectangles, triangles, cercles i arcs. Les GPU actualment disposen de gran quantitat de primitives, buscant major realisme en els efectes.

Una Unitat de processament físic (en anglès PPU) és un microprocessador dissenyat especialment per gestionar càlculs físics en computació. El seu ús està particularment estès en el camp dels motors físics i els video jocs. Alguns exemples de càlculs realitzats per unitats de processament físic són càlculs de dinàmica de cossos rígids, detecció de col.lisions, dinàmica de fluids, simulació de vestuari i cabell (en computació gràfica), anàlisi d'elements finits i fractura d'objectes. El propòsit d'aquestes unitats de processament físic és alliberar de càrrega (de processament) a les CPU fent aquestes operacions.

Un processador digital de senyals o DSP (sigla en anglès de digital signal processor) és un sistema basat en un processador o microprocessador que té un joc d'instruccions, un maquinari i un programari optimitzats per a aplicacions que requereixin operacions numèriques a molt alta velocitat. A causa d'això és especialment útil per al processament i representació de senyals analògics en temps real: al sistema que treballi d'aquesta manera (temps real) es reben mostres (samples en anglès), normalment provinents d'un conversor analògic / digital (ADC) .

Un Front end processor (FEP), o procés de comunicació és un petit ordinador que serveix com a interfície entre un ordinador host i un nombre de xarxes, com una SNA o un nombre de dispositius perifèrics, com ara terminals, unitats de disc, impressores i unitats de cinta. Les dades són transferits entre l'ordinador host i el FEP usant una interfície de port paral lel d'alta velocitat. El FEP es comunica amb els dispositius perifèrics usant una interfície serial, normalment també per mitjà de la xarxa de comunicació. El propòsit d'això és mantenir fora de càrrega, l'ordinador host, de el treball de manejar els dispositius perifèrics, transmetre i rebre missatges, paquets d'encaix i desacoblar, detecció d'errors i correcció d'errors. Dos exemples d'això és el control de comunicació IBM 3.705 i el Processador de Escombrat de Comunicació de Dades (BDCP per les sigles en anglès).

Etiquetes de comentaris: ,

Parts d' un ordindor



















Vista expandida de una computadora personal
1: Monitor
2: Placa base
3: Procesador
4: Ports ATA
5: Memoria principal (RAM)
6: Placas de expansió
7: Fomt eléctrica
8: Unitat d'almacenatge óptic
9: Disc dur
10: Teclat
11: Ratolí

Etiquetes de comentaris: ,

Dins del ordinador

El ordenador te dos parts el hardware y el software. hardware es el que es pot tocar i el software es lo inteligen els programàs, carpetes etc...
El ordenador esta format per la CPU. Te 2 dispositius: dispositius d´entrada com el ratolí i el teclat i els dispositius de sortida com el monitor.

Unitat lectora- CD/DVD/BLUERAI--OPTIC
Unitat de disquet/lectors de targetes--MAGNETICS Lector USB
HARD DISK
DISC DUR

Parts del ordenador
Placa base*: sistema nervios, conecta amb tota la resta
Placa mare*
Memoria RAM
Tarja PCI
SO-DIMM
DDR

Etiquetes de comentaris: ,

divendres, 16 d’octubre del 2009

Spotlight

L'spotlight es un buscador de programes, imatges, arxius o cosas que tinguem guardades al nostre iMac

Etiquetes de comentaris: ,

Procediment d'emergencia

Si l'ordinador es queda pengat o alguna aplicaccio no funciona la podem reiniciar fent CMD+ALT+ESC, cuan ho hem fet reiniciem el sistema.

Etiquetes de comentaris: ,

Verifica i repara permisos de disc

Anem a aplicacións, utilitats y obrim UTILITAT DE DISCOS. I aprtir d'aqui l'hi podem donar tant a verificar permisos de disc com a reparar permisos de disc, cuan esta carregat l'hi donem a reparar o verifica

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 15 d’octubre del 2009

Banner

Etiquetes de comentaris: ,

divendres, 9 d’octubre del 2009

Wala

Avui hem viste el wala que és un disc dur al núvol, o un sitema d'emagatzematze en linea, es pot compartir el arxius atraves d'una aplicacio escrita en java o be atraves d'una unitta de disc virtual i compartir arxius atraves per inetrnet.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 8 d’octubre del 2009

Flexografia

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Ubuntu

L'Ubuntu és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth. Té per objectiu ser un sistema operatiusuport tècnic, el que la diferencia de la resta de les altres distribucions comercials. d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà amb poca experiència amb GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratuïtament (normalment cada dia apareixen noves actualitzacions). A més, ofereix la garantia que cada 6 mesos sortirà una nova versió del sistema. Els guanys econòmics sols provenen del

Característiques:
Basada amb la distribució Debian.
Disponible per a 3 arquitectures: Intel x86, AMD64, PowerPC.
Els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME.
L'escriptori per defecte és Gnome
El navegador per defecte és Mozilla Firefox
Per a tasques administratives inclou una eina anomenada sudo, per evitar utilitzar l'usuari root
Com Debian, també utilitza els paquets .deb
Ubuntu, seguint la filosofia d'arribar al màxim nombre usuaris possible, subministra i envia gratuïtament CDs de la distribució a qui ho sol·liciti. Altrament, també en pot descarregar les imatges ISO des de la web o amb l'aplicació BitTorrent.




Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 1 d’octubre del 2009

Formats/Resolucions

4x3
















1920x1080

Etiquetes de comentaris: ,

NextStep

NextStep és el sistema operatiu orientat a objectes, multitasca que NeXT Computer, Inc va dissenyar per córrer en els ordinadors NeXT (informalment coneguts com "black boxes").

Etiquetes de comentaris: ,