Jan tschichold

Jan Tschichold va revolucionar el món del disseny tipogràfic de la seva època, donant noves formes de pensament i creativitat, és el pare de la tipografia moderna. També ell mateix en el seu camí tipogràfic es revoluciono a si mateix en els seus canvi d'opinions la prova més contundent d'això es dóna en dos llibres escrits per ell el primer 1928 Neue Typograhie (la nova tipografia) on va donar formes de disseny rectilineos, asimetricas i de caixes baixes i pal sec. En 1935 publica Typographische Gestaltung, on deixo de costat tots les seves formes anteriors, deixant en clar una tipografia més equilibrada i tradicional, compost en Bodoni utilitzant diferents tipus de paper, una obra menys ideològica que la de 1928, aquesta obra va ser traduïda a l'engonals per Mc Llegeixin en 1945 però publicada en 1967 prèvia correcció de Tschichold. Durant la seva vida va arribar una certa conciliació entre la tipografia tradicional i la neuva tipografia, entre el tradicional i l'avantguarda. Sens dubte uns dels pares de la nova tipografia.

Helvetica

Helvética (també coneguda menjo Neue Haas Grotesk, Helvetica i últimament expandida a Neue Helvetica) és una font tipogràfica desenvolupada per Max Miedinger en 1957 per a la fosa de tipografies Haas'sche Schriftgießerei (també coneguda menjo "Haas") de Basilea, Suïssa. El seu disseny està basat en una anterior tipografia cridada Berthold Akzidenz Grotesk que data de 1896. La tipografia, originalment titulada Neue Haas Grotesk, és d'estil senzill i del tipus sans serif o sense rematades (Clasif. Vox: Lineale B Neo-Grotesque). Es va tornar immensament popular a fins dels anys 1960 i durant els anys 1970, a causa de la seva enorme influència dintre del cridat "Estil Tipogràfic Internacional" (particularment en identitats corporatives), una de les més importants corrents modernistes del segle XX.

Las reticulas

Un reticle és un conjunt de línies i guies que, disposades en un pàgina, creen una estructura visual sobre la qual organitza els textos i imatges d'un disseny gràfic.
La utilització del reticle ajuda en la composició del disseny i facilita la seva visió, millorant la seva lectura i comprención.

-Ordenar imatges i textos.
-Organitzar disseny gràfic.
-Ajuda gràfica. -Separar elements pàgina.
-Establix un ordre (estructura i constructividad).
-Línies i guies. -Precisar la visió.
-Lectura millorada, visualització.

CARTELL



















DIPTIC
darrera devant



















part de dintre

Formes Impresores

Òfset

La impressió òfset es realitza mitjançant planxes metàl·liques (generalment d'alumini) tractades i fixades sobre cilindres, de manera que hi ha una planxa per cada color que es vulgui representar, o en el cas de la fotocromía, per cada un dels quatre colors (cian , magenta, groc i negre). D'aquest últim manera s'obté paper imprès amb imatges a tot color superposant, mitjançant diverses passades, les diferents tintes sobre el suport. La quantitat, i proporcions, de cadascuna de les tintes bàsiques que s'usen en el procés d'impressió, així com la transparència parcial d'aquestes, donarà lloc a una imatge a tot color amb un bon degradat dels tons.

Flexografia

La planxa, anomenada clixé, és generalment de fotopolímer (anteriorment era d'hule vulcanitzat), que per ser un material molt flexible, és capaç d'adaptar-se a una quantitat de suports molt variats. La flexografia és el sistema d'impressió característic, per exemple, del cartró ondulat i dels suports plàstics. És un mètode semblant al d'un segell d'impremta.

Serigrafía

La serigrafia, en la seva forma impressora els grafismes i contragrafismos també estan al mateix nivell. La zona d'imatge és permeable al pas de tinta i la zona de blancs és impermeable, això és possible perquè la forma impressora (pantalla) és una malla de tela sintètica més o menys tupida que mitjançant una emulsió bloqueja les zones dels blancs i per mitjà del revelat aquesta desapareix de les zones d'imatge per on pot travessar-la amb una lleugera pressió la tinta (semilíquida).

Rotogravat

La forma impressora típica del gravat al buit és el cilindre d'impressió, que consta bàsicament d'un cilindre de ferro, una capa de coure sobre la qual es gravarà el motiu a ser imprès, i una capa de crom que permet una major resistència o duresa durant el procés d'impressió (la capa de coure és molt fràgil i es trencaria amb gran facilitat durant el procés).